enamora't
i regala'ls
aquest nadal
o per sant jordi
Era el 9 de juny de 1944. Havien passat tan sols setanta-dues hores des del desembarcament de Normandia. Esdeveniments cabdals estaven recorrent Europa i a en Joaquim l'agafaven al mig de la zona de conflicte. Els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial es precipitaven com la forta pluja de feia uns dies. Les tropes alemanyes ja havien assassinat divuit guardavies de Tulle.
En Joaquim va contemplar astorat per la finestra com una columna de vehicles de tropes alemanyes remuntava l'entrada del poble. Un centenar de soldats els seguien, vestits amb roba de camuflatge. Aquella nit, sense que ells ho sabessin, aquells soldats havien dormit dins els vehicles, davant la fàbrica d'armament, prop de l'estació on s'havien comès els primers assassinats. Els alemanys d'aquella divisió tenien ordres clares per complir aquell matí.
Abans que en Joaquim sortís de casa, van picar de mala manera a la porta. Amb por que la tiressin avall, va obrir, espantat. Els alemanys el van agafar i el van dur sense més explicacions a la fàbrica d'armament, al sud de Tulle, per a la inspecció dels seus documents d'identificació. Van aplegar tots els homes del poble dels 16 als 60 anys.
Podia llegir les ganes de matar en els rostres dels soldats alemanys. En la fredor com els miraven. Per a ells, va pensar amb un calfred, eren ja tots morts... Sabia que no sobreviurien. Tots es miraven inquiets tement per la seva sort. Ningú sabia què passava. Tot i que el sol brillava enmig d'un cel ben blau, la temperatura havia baixat en picat. La mort ja recorria els carrers del poble, expectant.
els somnis
d'un exiliat
CRITICAL PARANOIA Number 20
​
People accuse me of being a fortune-seeker and they’re right. Actually, I follow in the footsteps of the great Ramon Llull who maintained that any material whatsoever can be turned into gold. Well, ladies and gentlemen, I have faithfully stuck to this belief, right up to the end. I am a genius. I am a unique specimen. I don’t know how people can live without being like me. I am too intelligent to be a good painter. I should have been a writer. Or better still, a poet! I’ll say this to you in Spanish because Bretón rhymes with cabrón, dormilón with maricón. I dream of sucking in all the air from Velazquéz’s “Meninas” while gazing at hundreds of sea-urchins full of sperm that explode to form a dream-like image reminiscent of Vermeer’s “Seamstress”. And the people who look at me know that everyone here has to be my slave just as I am the slave of galactic Gala who I savour like a tasty Russian olivilla. Sybaritic flies gather to collect the glistening oil dripping from the corners of my mouth, drop after drop, as if it were the nectar of the gods, to use to sauté the eggs swinging from metaphysical gallows. Riding on a sudden orgasmic wave like an enraged Hitler, I crazily scream: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta I becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts I becarics….” And at that, several spindly-legged elephants spray a stream of pink champagne from their trunks in the old lioness’s morgue of a castle making it into a sublime surrealistic moment, as monumental as the atomic bomb or DNA.
AVIDA DOLLARS
els tripulants
Sir Arthur Blake va entrar sobtadament a la cabina del capità. Havelock, què diantre ha passat aquí?!, No ho sé, no en tinc ni idea, va rondinar amb la veu rogallosa i els ulls tancats. I l’Àngela? On és? En saps res?, No... no... En Thomas Havelock va eructar sorollosament amb el cap sobre la taula. Tinc una ressaca horrible!, El problema és que ets un borratxo que abusa del conyac!, No n’he abusat pas..., Ja, com el capità Skin, que està dormint la mona, No dorm pas. És mort, Com que és mort? N'estàs segur?, Sí, imbècil, que no ho veus que està blanc i encarcarat?, Per Déu! Qui l’ha mort? Has estat tu?, No, Blake... ja l’he trobat així. En Havelock va mastegar les paraules amb el cap amagat entre els braços. Què vol dir que l’has trobat així?, No em cridis, que em marejo!, Que no et cridi? Tens la més mínima idea del que ens està passant?, Només sé que algú ha pelat el capità i l’assassí ha de ser entre nosaltres. A menys que s’hagi tret la vida o que..., O que sigui una víctima més de l’escorbut, De l’escorbut? El pirata del garfí va alçar els ulls vidriosos. Sí, l’escorbut. L’Hugo acaba de morir i la resta de la tripulació està agonitzant, Per tots els diables... Tants dies fa que estem sense aliments frescos?, Em temo que els suficients, Havelock, Encara serà veritat allò de la maledicció, Hem begut oli, company. Crec que tu i jo som els darrers supervivents, La resta són morts?, Si encara no ho són s’estan retorçant de dolor pels racons de la coberta. És el més esgarrifós que he vist a la meva vida, I no pot ser que ens hagin enverinat?, Mira Havelock, sigui el que sigui el que ha passat en aquesta goleta només et puc afirmar que ens acabarà matant també a nosaltres dos! Ho entens?!, T’he dit mil vegades que no em cridis, quina mania tens de cridar! El cap em ressona com si tingués a dins els tambors d’una execució..., Ho sento, però em d’acceptar la realitat. Ens queden les hores comptades, estimat ‘lloro’. En escoltar aquelles paraules el pirata es va regirar violentament i va amenaçar-lo amb el garfi. No m'ho tornis a dir, em sents?! No em desitgis la mort encara que m’estigui morint!
​
